miércoles, 29 de febrero de 2012

OPINIÓ: La importància de sentir-se segur

Benvolguts usuaris del Diari dels Blaus! Avui dia 29 de febrer us deixem amb un nou article d'opinió d'en Jordi Brescó! Esperem que us agradi i recordeu que podeu deixar el vostre comentari a la web, al Facebook i al nostre Twitter!

La importància de sentir-se segur
Som ja a la vint-i-setena jornada del campionat i ens trobem en una situació que molts haguéssim firmat en els primers compassos de la temporada. No tant per la plaça en la taula (onzena posició) sinó per la tranquil·litat que aporta veure la zona de descens a onze punts de distància, i la de play-off d’ascens a tan sols quatre. Tal i com ja he dit anteriorment en nombroses ocasions, aquesta no crec que sigui la posició natural d’un club de la categoria del Lleida Esportiu: considero que tan per història com per planter i potencial, l’equip ha de lluitar sempre pels objectius més ambiciosos. Però és clar, si encares una temporada sense saber ni si podràs competir, ni en quina divisió ho faràs, i confecciones una plantilla a corre-cuita, el coixí sobre la zona perillosa del que disposem ara mateix sembla confeccionat amb plomes d’ànec, de tan còmode que és.
Plantilla del Lleida Esportiu a principi de temporada

La clau d’aquest èxit és, segons el meu parer, la seguretat defensiva que, després de molt d’esforç, ha acabat adquirint el grup d’Emili Vicente. Aquest va ser, sens dubte, el gran maldecap dels lleidatans durant els primers mesos de competició. Onze gols encaixats en tan sols quatre partits va ser la carta de presentació d’un grup renovadíssim i que tot just començava a jugar conjuntament. La falta de contundència a darrere, però, contrastava amb una punteria en els metres finals digne d’admirar. El problema va arribar amb la finalització de la ratxa d’encert golejador: Després de tres derrotes (dues d’elles molt contundents, davant Hospitalet i Ontinyent)i algunes errades sonades en zona de perill, l’equip va tocar fons.

I és que la casa no es pot començar per la teulada. El Lleida no podia pretendre aconseguir estabilitat en la taula classificatòria basant-se en aconseguir bons resultats en partits amb molts gols, ja que aquest fet és inusual i no és sostenible, com ja va quedar demostrat en acabar-se la ratxa golejadora des atacants. L’equip requeria atenció en la línia defensiva, adquirir una seguretat a darrere que contagiés la resta de línies i fés de l’equip un grup compacte i ben plantat tàcticament. I mica en mica, s’ha aconseguit: des de la fatídica derrota a Ontinyent, els d’Emili Vicente tan sols han encaixat més d’un gol en dos partits (en les desfetes a Mallorca i a Terol) i ha aconseguit mantenir la porteria a zero en onze enfrontaments (sis d’ells de manera consecutiva).

Tot això en 19 partits. Ja ha passat una volta sencera des de l’última derrota contundent dels lleidatans, i diumenge es presenta una excel·lent oportunitat per demostrar a l’Ontinyent el canvi en l’equip i el valor de la seguretat per a la unió dels jugadors. Esperem que així sigui.

1 comentario:

  1. "considero que tan per història"

    Crec que aqui t'equivoques. El Lleida Esportiu, d'història, no arriba a l'any, encara.

    ResponderEliminar