Estem llançats. I sé que dient això no llenço campanes al vol. El potencial d’aquest Lleida Esportiu ja ha quedat prou demostrat que no és flor d’un sol dia, com va semblar en els primers compassos del campionat, quan en la quarta jornada ens trobavem en play-off. Aleshores molts van pujar-se al carro de l’ascens en una decisió que, tot i comprensible, era al meu entendre precipitada, i és que l’equip d’Emili Vicente encara era tota una caixa de sorpreses a causa de la seva inexperiència com a conjunt.
El pas dels dies va acabar donant la raó als més escèptics, i el Lleida va passar a ocupar posicions de la zona mitja de la taula classificatòria. Ara per ara, però, la situació és radicalment diferent: l’equip ja està fet i dret, calculat fins l’últim detall, i té una filosofia de joc ben clara i, sobretot, efectiva: una defensa quasi inexpugnable, un grup unit i una confiança enorme en les possibilitats pròpies.
El capità de l'Atlético Baleares i Jaume Delgado del Lleida Esportiu en la foto amb els àrbitres en el partit de la primera volta // Fiesta Deportiva
El resultat salta a la vista: tan sols una derrota en els últims tretze partits (catorze, sumant-hi el no disputat davant l’Sporting Mahonès) i una mitjana de gols encaixats que espanta a qualsevol equip: Un gol rebut cada 292 minuts, és a dir, cada tres partits i quart. Ni tan sols la derrota a Terol, que podia fer preveure la fi de la bona ratxa i el començament d’una dinàmica contraproductiva va ser un obstacle suficientment gran per als d’Emili Vicente. Des d’aleshores, set punts dels últims nou possibles, i davant rivals d’entitat com són Hospitalet, Ontinyent i Huracán.
L’entorn i l’equip tornen a caminar agafats de la mà cap a la zona de play-off d’ascens, una àrea privilegiada que semblava molt llunyana mesos enrere però que ara pràcticament toquem amb la punta els dits. Tan sols dos punts ens hi separen. I a l’horitzó, diumenge, el líder de la categoria. L’Atètic Balears, ja virtual campió d’aquest grup tercer de Segona Divisió B, només ha guanyat en un dels seus últims cinc desplaçaments. A més, els seus dos últims partits disputats a domicili han acabat en derrota, davant del filial valencianista i el Sant Andreu. Qui encara no estigui convençut de les possibilitats lleidatanes, cal recordar que l’equip ja va ser capaç d’imposar-se a Palma de Mallorca quan l’Atlètic Balears arrassava i els blaus no es trobaven en el seu millor moment. Si juguem com sabem i hem demostrat, qui pot aturar-nos de convertir aquest somni en realitat?
Tio, estic escrivint el meu i coincidim...
ResponderEliminar